L'entrada i la il.lustració, que vaig fer per la meva amiga Silvia, han inspirat l'última entrada de l'escriptora Victòria Cardona al seu blog del Criatures.cat.
La entrada y la ilustración, que hice para mi amiga Silvia, han inspirado la última entrada de la escritora Victoria Cardona en su blog del Criatures.cat.
Ja podeu pujar per adquirir l'obra que he donat per recaudar fons pels afectats pel terratrèmol de Japó. Ya podéis pujar para adquirir la obra que doné para recaudar fondos para los afectados por el terremoto del Japón.
(pots escoltar la cançó i veure el video al final / puedes escuchar la canción y ver el video al final)
UN NÚVOL BLANC Lluís Llach
Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.
Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...
Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...
Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...
UNA NUBE BLANCA
(UN NÚVOL BLANC) Lluís Llach
Sencillamente se va la vida, y llega
como un huso que el viento deshila, y acaba
somos actores que a veces
espectadores que a veces
sencillamente, como si nada, la vida nos da y
nos quita protagonismo.
Serenamente cuando viene la ola, acaba
y quizá en el dejarse vencer, comienza.
La playa enamorada
no sabe de la larga espera
y abre los brazos, no fuera que la ola le
apeteciese quedarse hoy.
Y sólo así, me dejo que tú me dejes
tengo para tú un nido en mi árbol
y una nube blanca, colgada de alguna rama.
Muy blanca...
A menudo, cuando declina el sol, lo miras
él sabe, perezoso, que mengua, lo quieres
llegamos tarde a veces
sin saber que a veces
el frágil arte de un gesto sencillo, podría
decirte que.
Y así sólo, me dejo que tú me dejes.
Y sólo así, te dejo que ahora me dejes
tengo para ti un nido en mi árbol
y una nube blanca, colgada de alguna rama.
Muy blanca...
Fa dues setmanes, a casa ens vam decidir a afrontar el gran repte de treure el bolquer a la Nora!!!
una eina han estat els gomets de diferents motius, animals i personatges
per premiar cada pipi i cada caca feta al lloc correcte (orinalet o wc)!
Hace dos semanas, en casa nos decidimos a afrontar ¡¡¡el gran reto de sacar el pañal a Nora!!!
Una herramienta han sido los adhesivos de diferentes motivos, animales y personajes
para premiar cada pipí y caca ¡hechos en el lugar correcto (orinal o wc)!
Per no enganxar els gomets a la paret o ves a saber a on decidiria el seu caparronet... vaig fer un mural seguint les seves indicacions: "ara, una tortuga...ara un peix-peixet... ara el sol-solet i la lluna maca... ara..." Para no pegar los adhesivos en la pared o vete tu a saber dónde decidiría su cabecita... hice un mural siguendo sus indicaciones: "ahora una tortuga... ahora un pececito.... ahora un solete y una linda luna... ahora..."
El vaig deixar sense color... que els pipis i les caques a lloc ja hi posarien el toc acolorit! :)
a més... vaig procurar que el paper fós algo satinat.... així es poden enganxar i desenganxar!
Lo dejé son colorear...¡que los pipís y las cacas en su sitio ya le pondrían el toque de color! :)
Además, procuré que el papel fuera algo satinado... ¡así se pueden pegar y despegar!
Estic dibuixant de matinada per allò de "conciliar" vida laboral i familiar! i estava escoltant un programa (l'últim de fet) de "Eduqueu les criatures"... barrejant sentiments, dibuix, nens, etc. he pensat en les meves tres "inspiracions" a l'hora de dibuixar quant era petita: Picanyol, la Pilarín Bayés i la Roser Capdevila. Vaig créixer amb els seus dibuixos, copiant-los, visquent-los... gràcies! per omplir-nos de colors el temps lliure i alimentar la nostre imaginació i tendresa! Abans i ara... i sempre.
Picanyol
Pilarín Bayés
Roser Capdevila
Estoy dibujando de madrugada ¡por eso de "conciliar" vida laboral y familiar! y estaba escuchando un programa (el último que se emitió) de "Eduqueu les criatures" (Educad a las criaturas)... mezclando sentimientos, dibujos, niños, etc. he recordado mis tres "inspiraciones" a la hora de dibujar siendo niña: Picanyol, Pilarín Bayés y Roser Capdevila. Crecí con sus dibujos, copiándolos, viviéndolos... ¡gracias! por llenar de colores nuestro tiempo libre y alimentar nuestra imaginación y ternura! Antes, ahora... y siempre.
En motiu del lliurament dels Premis Junceda 2011 (al FAD el dia 9 de juny de 19 a 21h.), he enviat avui, als organitzadors, les imatges que ens demanaven per projectar un vídeo amb les obres dels participants.
he escollit aquestes tres del llibre de Geografia amb el que participo:
Con motivo de la entrega de los Premios Junceda 2011 (en el FAD el día 9 de junio de 19 a 21h.), he enviado hoy, a los organizadores, las imágenes que nos pedían para proyectar un vídeo con las obras de los participantes.
He escogido estas tres del libro de Geografía con el que participo.