La madre que sabía hablar con las estrellas II

 
"(...) se inclinó hacia el espejo de la superficie del agua y hubo de mover varias veces la cabeza en una y otra dirección para saber que aquel rostro de niño que se veía allí era el suyo… ¡¡¡Era la primera vez que vio un rostro de niño reflejado enfrente de él y era el suyo!!!... Y mientras miraba sorprendido notó cómo una lágrima caía salpicando en el agua. Se acercó un pequeño pez, se tragó su lágrima y pudo oír cómo le decía:
 
“Qué suerte tienes de haber venido a parar aquí y de poder seguir andando por estos bellos bosques; como ves yo solo puedo correr río arriba y río abajo pero tu puedes andar por todos sitios, la tierra y el agua y conocer ¡todo el bosque!”.

Pablo quedó extrañado, su madre ya le había contado, mientras mamaba y se
miraban a la cara, cuentos con animales que hablaban, pero era ahora cuando él los veía. (...)"

Fragment de La madre que sabia hablar con las estrellas de Maria Isabel García de Jalón.


Fragment de La madre que sabia hablar con las estrellas de Maria Isabel García de Jalón. Conte presentat, amb les il·lustracions que l'acompanyen, al concurs de Criança i lactància de FEDECATA 2010.


Si vols seguir tot el conte / Si quieres seguir todo el cuento

PART 7

5 comentaris:

Mònica Roca Il·lustració ha dit...

Que hi han mames i mames... jo en sé d'una que ha estat alegre, amorosa, vital, comprensiva, dolça... la millor per als seus dos nens preciosos. Ara els ha tingut que deixar, sense voler-ho, aferrant-se a una vida que injustament se li escapava de les mans, lluitant valenta durant molts anys... massa anys, potser, per perdre la batalla al final. Però durant sis anys ha sigut la mama més valenta i positiva que hi ha. i els deixa tant d'amor... això no els hi mancarà mai. I ara una estrella brilla més, la que més brilla, els continua acaronant cada nit i vetllant cada dia.
T'enyorarem tantíssim estimada Silvia!

Lupita ha dit...

És taaant bonic... I tant injust... Pk no marxa la gent que no saben valorar la vida? Una abraçada! Lupita.

AIGUA ha dit...

Felicitats per aquesta feina. És molt tendra!
Es nota que l'has fet amb el cor.
Felicitats
Agnès

Mònica Roca Il·lustració ha dit...

Moltíssimes gràcies Agnès! Si, és un projecte que vaig fer amb molt carinyu i m'alegra que t'agradi.

Victòria Cardona ha dit...

M'agraden els dibuixos. M'agrada el que expliques de la Sílvia en el teu primer comentari. Segur que els seus fills la tindràn molt aprop. Segur que a tu també, la seva companyia no et faltarà. Petons, Mònica.
Victòria